Consultada mi fuente más cercana (Olga) parece que mañana van a votar si se está de acuerdo con los compromisos adquiridos por los delegados sindicales con la patronal y viceversa, eso si, sin saber todavía qué personas (nombres) irán a la calle.
Y no puedo decir más sobre el tema.
Un saludo,
Jesús
3 comentarios:
Soy Olga Pasarrius, como sabeis hace 30 años que trabajo en Ercros. Ayer fuí a la asamblea y salí más confundida de lo que entré. Nos quedamos unos cuantos charlando, después, y cada uno entendió una cosa diferente, o somos todos tontos o el Comité no se explicó nada bien.
Van a echar inmediatamente a treinta y cuatro personas y según la gente se vaya jubilando volverán a entrar.
No entiendo porqué tanto entrar y salir, algún motivo tendrán.
Esta mañana un vecino me ha dicho, si sales por la puerta no volverás a entrar. Hasta ahora no hab´ñia perdido ni una hora de sueño pero creo que estos últimos días van a ser criminales.
Nos dijeron que si sales y luego vuelves a entrar pierdes la antiguiedad, en mi caso que tengo el tope unos 400 euros.
Muchos dicen que deberían salir los últimos que han entrado, según como resulte al final, creo que nos vamos a matar entre nosotros.
Resumiendo, llevamos tres meses de parto pero el crío no acaba de nacer, y encima a la antigua, con todo el dolor.
Olga, intentaré explicar-t'ho. Tots havíem de saber que des d'un principi l'empresa volia acomiadar a gent. El tema era negociar amb ella que aquests acomiadaments fossin el menys traumàtics possibles. Això vol dir, reduir el nombre de acomiadats i convertir-ho en jubilacions (contractes relleus) de forma que aquests acomiadats no ho fossin definitius.Però en cap moment ningú va dir que no hi haurien acomiadaments, encara que aquest hagués estat el nostre desig.Be, doncs el que s'ha aconseguit, és que la gent que va complint el 60 anys, s'agafin al que posa al estatut de treballadors i demani que vol marxar amb un contracte relleu. Això és pot fer sempre que es compleixin uns mínims i un és el tenir 60 anys i un altre és que al seu lloc i ha d'entrar una nova persona que estigui a l'atur amb un contracte nou. A les hores, en un principi, l'empresa acomiadarà a 34 treballadors i aquests ingressaran automàticament a una bossa de treball i a mesura que els treballadors majors de 60 anys vagin marxant, l'empresa anirà agafant de l'atur als treballadors acomiadats. I tots han de tornar a entrar, encara que ho faran sense antiguitat i amb contracte nou. Però per aquests motiu cobraran la indemnització de 20 dies per any treballat i com a màxim una anualitat. Aquesta no és una bona sol·lució però dins del dolent, és la menys dolenta que s'ha pogut negociar, perquè no oblidem que l'empresa estava tancada a tot i solament volia acomiadar a 51 treballadors. En teoria tots han de tornar, al menys això és el que s'ha pactat. Espero haver-te pogut explicar el perquè del que planteges. No hi ha ningú tonto, el que passa es que de vegades no preguntem o fruit dels nervis ho entenem malament.
Salutacions!
M'he deixat de comentar-te una cosa, Olga. En un principi tothom tenia clar o al menys així havia de ser, que tots estàvem dins de la famosa llista i que a tots ens podia tocar ser acomiadats. El que té el criteri per acomiadar a la gent, no oblidem que és l'empresa i sobre això no hi pot fer res ningú. Ells triaran qui surt i qui es queda amb la particularitat de que després del acord establert, tothom tornarà a treballar mes tard o més aviat. No entenc perquè en hem de barallar entre nosaltres si en teoria tots teníem clar que estàvem acomiadats.
Publicar un comentario